Hispanitat i genocidi cultural

El 12 d'octubre els espanyols recorden no el fet geogràfic de la descoberta del Nou Món,sinó el
començament de l'expansió imperialista de l'esperit espanyol. Castella s'estava convertint en Espanya. La nació castellana, que no havia estat tan castigada per la pesta del segle XIV com la
Corona d'Aragó i que havia superat bé la guerra civil que entronitzà els Trastámara, posava les bases del seu imperi. Castella no construeix primer l'Estat espanyol i desprès consolida l'Imperi:
Castella conquereix les Índies Occidentals (Amèrica) sense la unitat prèvia de l'Estat espanyol. Aquesta la fa quan decau la seva supremacia a Europa. Hispanitat i genocidi cultural van juntes. L'expansió de l'esperit espanyol es dirigeix cap a cultures, avui dia conegudes com a precolombines, impossibles d'assimilar en qualsevol aspecte. El xoc cultural no pot ser més absolut. La llengua, els costums i la religió són absolutament alienes. Només el sotmetiment violent de les cultures autòctones va fer possible l'Amèrica espanyola. Encara van tenir sort els indis de trobar un protector en fra Bartolomé de las Casas (1474-1566). Aquest va fer possible
evitar les formes més evidents d'esclavitud pels indis. La Hispanitat a Amèrica uneix el genocidi cultural, sense el qual no serien súbdits de la Corona, a l'interès polític en l'enfortiment de la Corona. En canvi a la Península la Hispanitat o castellanització forçosa, va trigar més en imposar-se. Respecte de la Corona d'Aragó primer hi ha l'intent d'uniformització política amb el Comte-Duc d'Olivares, però només Felip V aconsegueix la uniformització política i la desnacionalització
cultural progressiva de Catalunya a partir de 1714. A Euskadi serà ja sota el liberalisme del segle XIX que s'imposarà la uniformització política; Galícia estava ja culturalment en totaldecadència al segle XVIII. La Hispanitat va lligada a la uniformització política i cultural de pobles diversos, a l'agressió genocida contra la diversitat cultural. Avui dia patim encara els efectes de la uniformització de formes més subtils, però no menys reals. La lluita continua.

Joan Pere Salmerón