Els nostres municipis es troben sotmesos al marc legal espanyol, que es configurà després del règim franquista, consolidat en una Constitució fruit d'una transició tutelada per l'exèrcit espanyol i regulat per unes institucions -com el Tribunal Constitucional- que vetllen pels interessos de l'Estat espanyol, contraris als interessos catalans.
Aquest marc és el que permet que l'Estat espanyol escanyi les finances que produeix i genera l'esforç diari de la societat catalana, prenent-li cada any més d'un 10% del PIB, més de 19.000 milions d'euros! Cap model econòmic que sigui "suficient per
a l'Estat espanyol serà bo per Catalunya i els seus municipis, ja que sempre aportarem més que no pas rebrem; així s'empobreix sistemàticament la nostra capacitat
de desenvolupar un Estat del benestar que permeti -tant la Generalitat com els municipis- oferir polítiques socials, invertir en infraestructures, promoure la investigació i la recerca per poder ser competitius en el mercat global -tant des del món empresarial com des de les universitats.
Els dèficits que patim no són només econòmics sinó normatius, en tant que les competències que tenen les administracions catalanes també vénen determinades per l'Estat. De fet, aplicant articles com el 150.3 o el 155 de la Constitució Espanyola, l'Estat pot recuperar o suspendre qualsevol competència que hagi transferit a les autonomies. Tampoc no li fa falta, ja que directament envaeix les
competències de la Generalitat sense cap complex. La proposta de reforma de l'Estatut aprovada pel Parlament de Catalunya ja va ser retallada per fer caure competències com la de poder decidir sobre polítiques d'immigració, que tan directament vivim des dels nostres municipis i qualsevol sentència del Tribunal Constitucional ja és restrictiva per se, ja que en el millor dels casos deixa la interpretació de la Llei a les Corts Espanyoles, on el PSOE i el PP sempre es posen
d'acord per afavorir les qüestions que afecten el nacionalisme espanyol.
El darrer congrés comarcal va aprovar dues resolucions: una sobre educació, demanant que la Llei d'Educació Catalana signifiqués un blindatge efectiu de la immersió lingüística, que impedís cap possibilitat interpretativa d'aplicar la tercera hora de castellà i assegurés un procés d'escolarització equilibrat de l'alumnat (sigui
quina sigui la seva procedència) entre tots els centres finançats amb fons públics.
L'altra sobre immigració, reclamant al Ministeri de Treball i Immigració del Govern espanyol una dotació pressupostària del fons d'acollida d'acord amb el pes demogràfic
de la immigració i les competències exclusives de Catalunya en acollida i integració, per evitar l'ofec dels ens locals.
Però ni les finances, ni la llengua, ni la immigració, ni tan sols l'educació poden ser regulades amb total conveniència a les nostres necessitats a excepció que assolim la independència.
La via autonomista està esgotada. Necessitem un Estat propi.
Roser Gaitano
Presidenta Comarcal
Editorial Febrer 2009 - La Veu de la comarca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada